Es té coneixement que el Castell Medieval de Rodonyà ja existia a principis del S.XIII. Durant sis segles el castell va pertànyer a la noblesa catalana fins que finals del S.XIX el seu últim titular -el baró Cayetano de Vilallonga i de Tamarit- el va vendre a un veí del poble. En aquell moment el castell ja es trobava en un estat de semi-ruïna.
El castell és un edifici de grans murs de pedra, de planta quadrangular i amb un pati central al voltant del qual s’organitzaven totes les estades. Al mig del pati hi ha la cisterna de recollida d’aigua i mitja dotzena de sitges per a l’antic emmagatzematge del gra.
L’any 1919 l’ajuntament va comprar l’edifici i en va habilitar una part per utilitzar-la com a escola, quedant la resta de l’edifici a la seva sort. Hauria de passar gairebé un altre segle perquè s’emprengués al castell una rehabilitació definitiva que assegurés la seva conservació per a les generacions futures.
No va ser fins al 2008 que l’ajuntament de Rodonyà va encarregar a l’empresa constructora AMC5 la rehabilitació integral del castell. Fenster va participar en la rehabilitació del castell fent-se càrrec de la fabricació i instal•lació de totes les finestres i tancaments d’exterior en alumini.
Les obres de restauració es van iniciar a l’octubre de 2008, amb una primera fase de consolidació de façanes i execució d’estructura, i al 2010 amb una segona fase, que comprenia l’execució dels interiors perquè aquest edifici històric es convertís en la seu de l’ajuntament de Rodonyà..
Quan es rehabilita un edifici que forma part del patrimoni històric i és d’interès nacional, a la responsabilitat d’executar una obra perquè compleixi amb els nous usos perseguits, s’afegeix la responsabilitat de preservar l’essència de l’edifici: posar en valor tots aquells elements que han aguantat el pas del temps i que ens serveixen de testimoni per recordar la nostra història.
El repte que plantejava aquesta rehabilitació era el de transformar de manera no traumàtica un edifici d’una època llunyana i dissenyat per a un ús molt específic- fortalesa de defensa militar medieval- en un nou ús- seu de serveis administratius locals-.
Les finestres son un senzill exemple de les contradiccions entre la funció original del castell i el seu nou: finestres molt petites (per facilitar la defensa de l’edifici) vs. finestres àmplies (per disposar de llum natural als despatxos).
El protagonisme del castell en el paisatge i en l’imaginari col•lectiu de la població de la zona va determinar que el tractament de les façanes fos molt respectuós. D’una banda, la intervenció en els murs: restaurant la maçoneria, rejuntant amb morter mixt amb tints inorgànics i àrids seleccionats, recomposició i revestiment dels merlets, i recuperació de les obertures originals.
D’altra banda, el tractament d’aquestes obertures amb una fusteria d’alumini de fulla oculta que aconsegueix passar completament desapercebuda evitant entrar en conflicte amb la història. La fusteria d’alumini de fulla oculta permet que des de l’exterior només s’apreciï un marc estret i això li reporta un valor afegit quan es tracta de fer els tancaments de les obertures tan petites com les que apareixen a la part superior de la façana del castell.
Les façanes del castell s’havien mantingut en peus, però els interiors havien quedat molt malmesos i per aquest motiu una vegada ens trobem dins de l’edifici, la percepció que en tenim canvia completament. La intervenció d’obra nova, que s’ha executat per poder situar les dependències de l’ajuntament, parla un llenguatge completament diferent al de l’arquitectura existent a l’exterior.
En contraposició als murs rugosos de pedra de color terrós, les noves parets són llises pintades de blanc o gris, les divisòries entre el corredor i les sales d’administració s’han executat amb mampares de vidre sobre estructures d’acer inoxidable, les baranes dels corredors al voltant de l’antic pati, també són de vidre amb suports d’inox.
El passat i el present del Castell de Rodonyà es distingeixen clarament a través dels elements restaurats i els nous materials utilitzats; es deixa constància de la història i es mira cap al futur.
Fotografíes: Agnes Perspective
